...dissabte 7:00 sona el despertador, dutxa, cotxe, forn Olímpic ( un cruasant dels bons per cadascú), arriben els Esteban i els Milián, carreguem, pugem els sis al cotxe i a fer km...
...13:30 arribem a Anoeta, recollim el dorsal, primeres fotos, primeres emocions. Anem al apartament i de seguida a dinar al BOTARRI a Tolosa, un dels llocs on més feliç sóc....
....tornem a Donosti, aparquem, pujem al apartament i de seguida de pintxos, de txacolís, de cerveses, i sobre tot de riures i d'amistat....anem a dormir tard, quan toca, 1:30....
....diumenge 8:00 sona el mòbil i saltem els tres corredors de cop, café, lavabo, roba, dorsals imperdibles, motxila....sortim amb pluja ( a les 10:30 segur que ja no plourà), entrem pels pèls al topo i sentim...ÒSCAR!!!.....el GRUPO UNO està allà, al fons del tren, asseguts i a punt pel que faci falta....a nosaltres ens toca drets, fent fotos i amb els nervis a l'estòmac...quí m'havia de dir fa uns anys que disfrutaria tant anant a còrrer amb l'Esther i en Damià, i amb el Grup 1.....
...arribem a behobia, son les 9:10 i encara plou més fort (segur que quan ens toqui sortir ja ha parat)...hem d'agafar un autocar, ens posem a la cua, el damià hi puja però nosaltres no, hem d'esperar al següent, que triga molt poc però ens hem separat....arribem a behobia, en Damià que em truca però nos ens trobem, torna a trucar i ara sí, anem a deixar la bossa (plovent) i deixo ja el paraigües i el mòbil, em desconecto fins al final de la cursa....son les 9:30 i no arribaré fons a la una.....ja falta molt poc....
...anem al bar, a la cerveseria que ens ha dit el Jesús, el gran Jesús....arribo xop, encara plou (segur que quan sortim ja haura parat)....estem al bar com a sardines, no puc demanar res perqué he deixat els diners a la bossa (tonto, per a qué els has agafat), xerrem, riem, suem i mirem com plou fora....passen els minuts, i posen la tele, 10, 9 ,8 ,7 ,6 ...ja surten els primers, i amb ells surt la nostra adrenalina (gràcies Abi pel video d'aquest moment)..encara plou (segur que després ja haurà parat)....
...ja arriben els ciclistes, i els patinadors.....en Damià ja se'n va cap a la sortida (encara plou), a nosaltres encara ens falta mitja horeta....
...i arriba el moment, sortim, ara ja plou menys ( jo ja ho deia), una parada tècnica per a buidar la bufeta i cap al lletrero de 11:32...on son? els trobaré?....mitel's son al davant, el grup 1 i la seva alegria.....ara plou més fort (no havia de parar de ploure??) , agafo un paraigues que trobo allà tirat,pregunto si és d'algú i em diuen que l'agafi, que pe això hi és.....torno emb el grup, estem de subidón, ens enfoquen les càmeres i cantem el xipirón....arriba el gran moment, comencem a caminar i en seguida creuem la sortida, on la cantarella dels xips ens diu que això ja va de debò...jo no pensava còrrer però tinc al davant al Jesús, en Jordi, en Michel, la Abi....en Fosalba, en txuse.....vaig amb ells, fem el 1er km en 4:30 i baixen el ritme, però en Txuse segueix mantenint-lo i jo m'hi apunto ( catxis, no he vist la sortida de'l jordi, la gemma, la carme, la dolors, l'esther...sempre em passa el mateix) ....al següent km el Josep Maria es queda darrera, jo vaig a la meva, admirant al públic, saludant als nens i aplaudint als grans....tot d'una el torno a veure, a l'eqsuerra, al davant, m'hi torno a enganxar... primer avituallament, primeres pixades (perquè coi no ho han fet abans de sortir?) la gent que no para d'animar, Aupa, OSO ONDO, OSO ONDO!! Mantenim el ritme i parlem, de behobia, de donosti, de la Matagalls-Granollers, de la pujada que vé...ho veus? no era tant forta? seguim a un bon ritme, a 5:00....avancem una llebre, la de 2:00, anem a per l'1:50...arriba la pujada i cau pedra, petita però pedra....arribem dalt, això era la part més dura??? això està xupat...Aupa Txuse, Aupa Òscar!!!! de seguida veiem una altra llebre, deu ser la de 1:50, anem a per ella. L'atrapem, però posa també 2:00, com pot ser? Un company ens aclareix que hi han diferents llebres per als diferents calaixos de sortida...el Garmin diu que anem bé per a fer 1:50....km10....km 12....avancem un català que camina amb la manta i li donem ànims...és en Joan, s'ha tornat a trencar....els millors desitjos per a tú Joan, continuem endavant (que hem de fer?)... en pocs minuts avancem en Toy, també lesionat, ens dona ànims...de seguida un grup de les 8:30: en Lucas la Nati, La Pilar (gran Pilar) la Imma i més gent que no sé com es diu...els millors desitjos i continuem endavant....
...km 15, sona el gangman style, em prenc el gel, de seguida arriba el "repechón"....arriba massa d'hora, estem una mica tocats però pugem bé, molt bé diria...anem avançant molta gent....hi ha qui ja camina i nosaltres estem forts....arribem al km 18 amb una hora 30.... josep maria!, farem 1:40!!!! Si home......comença la baixada, les cames van cap abaix però l'autoestima va cap a dalt.... mes AUPAs més OSO ONDOs, més nens, més avis....més adrenalina, no ens ho creiem....tenim la contxa al davant i de seguida enfilem el "Bule"...km 19, la gent crida, a mi ja no em queda veu i en Josep Maria apreta....el segueixo com puc i he de deixar de cridar....estic a 180 i pico pulsacions....últims metres, entrem tots dos junts i abans d'entrar veig i sento l'Antònia i la Glòria..VISCA el GRUP 1.....últim esforç i creuem en 1:38.... increïble...abraçades, subidón i ganes, moltes ganes de compartir-ho.....
...no bec ni aigua i me'n vaig a veure l'arribada dels que falten....veig en Toi, la Carme i l'Òscar ( com m'agrada aquesta alegria) , en Jordi, la Dolors i la Gemma.....brutal, ja no em queda veu....vaig al punt de trobada on hem quedat i em trobo amb la Mònica (qué gran que ets, guapíssima)...ens prenem un caldo, comentem amb la Gemma, dos caldos, xerrem amb el Jordi, tres....en Javi diu que havia d'haver anat amb ell...ja ja a 1:30...estem amb la Mari i els nens.... quins grans moments....
....
....
...
....
anem a la dutxa......encar ho he d'assimilar......
....si la història s'acabés aquí, pensaria que ho he somniat.... tantes emocions en tant poc temps......sort que tenim el delegat, que ens porta a tots a dinar i ens fa sentir de nou que és veritat, que no és un somni, que hi som, que ho hem intentat i que ho hem fet: que ho hem aconsseguit....
.....no sé com calificar-ho...genial? fantàstic?
...sou molt grans, amics meus...
una abraçada.
Òscar Heep, dels Heep de tota la vida.
AUPA GRUPO UNO
AUPA GRUPO UNO
